Macià al país dels soviets
Amb Enric Ucelay-Da Cal
Després de la Revolució Russa, els bolxevics van prometre ajut econòmic i material als moviments
nacionals que volien resoldre els seus plets per «alliberar-se de l’imperialisme». Atent a aquests cants de sirena, i d’acord amb l’afany del catalanisme de cercar suports externs per
a la seva causa, a l’octubre de 1925 Francesc Macià va viatjar a la llunyana i desconeguda Rússia soviètica.
A partir de documentació inèdita de Macià trobada a l’Arxiu de la Internacional Comunista a Moscou i amb un profund coneixement del personatge i del seu temps, els autors situen l’aventura del cabdill separatista en el context hispànic i internacional i desgranen les claus del periple revolucionari de l’Avi per mitja Europa.
Hi va haver un moment en què el futur president de la Generalitat de Catalunya va creure que els hereus de Lenin l’ajudarien a bastir un exèrcit per endegar l’acció de Prats de Molló que planejava. Però, ¿i Zinóviev, Bukharin i Trotski? ¿Van creure ells en les possibilitats reals del separatisme català?
Entrevistes
L'Illa de Robinson. El Punt Avui TV. 12.11.2015
Més324. Televisió de Catalunya. 02.12.2015
Ressenyes
Xavier Ferré, Presència, El Punt Avui, 21.05.2017
X. Grasset, 'Macià i els sòviets', Nació Digital, 4 de desembre de 2015
C. Santacana, 'Macià, de visita a la gran revolució', El País. Quadern, 6 de gener de 2016.
«Els llegats de Lluch», El País (Quadern), 19 de novembre de 2020, p.1-3.
«Catalanismo contra independentismo», El País (Catalunya), 16 de novembre de 2020, p.2
«Lluch, il·lustrat contra l'essencialisme», Serra d'Or, n.731, novembre 2020, pp.16-18.
«El Estado y nosotros», El País (Catalunya), 19 d'octubre de 2020, p.2
«Companys, descalç?», El País (Quadern), 14 d'octubre de 2020, p.1-3.
«El problema de Catalunya segons Josep Tarradellas», L'Avenç, octubre 2020, n.472, pp.46-49. Josep Tarradellas, explicitava una certa idea de Catalunya en un llarg text, molt influit per Vicens Vives i fins ara inèdit, a Marià Rubió Tudurí que va fer arribar a Anselmo Carretero.
Articles acadèmics i capítols de llibres
«Enric Prat de la Riba. Entre la nació i l'estat català» a Borja de Riquer (ed.) Vides catalanes que han fet història, Barcelona, Edicions 62, 2020, pp.615-621
«Catalanes en la Conferencia de París? La crudeza de la Realpolitik o cómo ni Wilson ni Clemenceau les hicieron el menor caso», con David Martínez Fiol y Josep Pich en J. Pich, D. Martínez Fiol i J. Sabater (eds) La paz intranquila. Los tratados de paz de la guerra que no acabó con todas las guerras (1918-1923), Ed. Bellaterra, 2020, pp.291-309.
«La cooperación catalano-lituana durante la Primera Guerra Mundial», con V. Petronis en E. Ucelay-Da Cal, X. M. Núñez Seixas, A. González Vilalta (2020) Patrias diversas. ¿Misma lucha? Alianzas transnacionales en el mundo de entreguerras (1912-1939), Ed. Bellaterra, 2020, pp.367-386.
«Joan Solé i Pla, el corresponsal ausente. La épica de la trinchera desde un café barcelonés» en X. Pla y F. Montero (eds.) En el teatro de la guerra. Cronistas hispánicos en la Primera Guerra Mundial, Granada, Comares, 2020, pp.285-302