Reportatges (1)

«Els quadres que la FAI va confiscar a Cambó», El País (Quadern), 7 de novembre de 2019, p.1-3


«Companys no quería ser amnistiado», El País (Catalunya), 4 de noviembre de 2019, p.4


«Dos fets d'octubre, dues sentències», El País (Quadern), 17 d'octubre de 2019, pp.1-3.


«Napoleó, de desterrat a emperador», Sàpiens, agost 2019


Descarga
«Quan Tarradellas va salvar ERC de la desaparició», Ara, 4 d'agost de 2019, p.15
Ara 4.08.2019.pdf
Documento Adobe Acrobat 191.3 KB

«L'enigma Dencàs», El País (Quadern), 31 de juliol de 2019


«L'altre 'Dalí' de Tarradellas», El País (Quadern), 20 de juny de 2019, p.1-3.


«La guàrdia pretoriana catalana», El País (Quadern), 25 d'abril de 2019, p.1-3


«Aiguader, cara A (Ressenya de la biografia de Jaume Aiguader)», El País (Quadern), 11 d'abril de 2019, p.4


Descarga
«El dia que Companys va acceptar haver fet un cop d'estat regional», diari Ara, 7 d'abril de 2019, p.16
Ara 07.04.2019.pdf
Documento Adobe Acrobat 376.0 KB

Descarga
«Aromes d'un altre temps. El discurs de la dreta espanyola», diari Ara, 31 de març de 2019, p.8
Ara 31.03.2019.pdf
Documento Adobe Acrobat 133.3 KB

Descarga
«Dues pedres rosselloneses a la sabata espanyola», diari Ara, 30 de març de 2019, p.15
Ara 30.03.2019.pdf
Documento Adobe Acrobat 141.1 KB

«Quan Tarradellas va estar a punt de no pertànyer a ERC», El País (Quadern), 28 de març de 2019, p.8


«Corrupció a la rereguarda durant la Guerra Civil», El País (Quadern), 14 de març de 2019, p.1-3.


«Dos Fets d'octubre, dos judicis», El País (Quadern), 31 de gener de 2019, p.1-3


Descarga
«La cuina del Pla Tarradellas (els Decrets de S'Agaró de 1937)», Ara, 13 de gener de 2019, p. 16
Ara 13.01.2019.pdf
Documento Adobe Acrobat 209.1 KB

«¿Leyó Armstrong las aventuras de Tintín en la Luna?», The New Barcelona Post, 9 de enero de 2019 


«Picasso y Picabia. Duelo de pinceles», The New Barcelona Post, 3 de enero de 2019


«Franco, el Rei i el president li desitgen... Bon nadal!», El País (Quadern), 20 de desembre de 2018, p.1-3.


«Carme Ballester i Antònia Macià rescatades de l'oblit», The New Barcelona Post, 5 de novembre de 2018.


«La "bufonada" del 6 d'octubre de 1934», El País (Quadern), 4 d'octubre de 2018, p.1-3. La versió dels fets del cap de les Esquadres de Catalunya, Enric Pérez Farrás, a partir de documentació inèdita seva i del seu consell de guerra obtinguda a l'Archivo Histórico Nacional 


«Milicians: ni idealistes, ni indisciplinats», El País (Quadern), 13 de setembre de 2018, pp.1-3


Descarga
«1978. Una diada marcada per l'Estatut de Sau», Ara, 11.09.2018, p.12
Ara 11.09.2018.pdf
Documento Adobe Acrobat 202.0 KB

«Cuplets contra el separatisme», El País (Catalunya), p.2 d'agost de 2018


«1918. Fi de festa independentista», El País (Catalunya), Quadern, 28 de juny, p.1-3. 


 «Feixisme catalanista?», El País (Catalunya), Quadern, 7 de juny de 2018, p.1-3.


«El panteó independentista del president Torra», El País (Catalunya), Quadern, 24 de maig de 2018, p.1-3.


«El terrabastall de París!», El País (Catalunya), Quadern, 10 de maig de 2018, p.1-3.


«¡El Estatuto de Cataluña ha muerto!», El País (Catalunya). Quadern, 5 d'abril de 2018, p.1-3.


 «La insuportable lleugeresa de la presidència del Parlament», El País (Quadern), 18 de gener de 2018, p.1-3.


 «Oh! Europa. Els orígens de l'euroescepticisme independentista», El País (Catalunya) Quadern, 7 de desembre de 2017.


 «El cru exili belga de Macià», El País (Catalunya), Quadern, 23 de novembre de 2017.


«La Trama civil de 'l'Operació Tarradellas'», El País (Catalunya), Quadern, 26 d'octubre de 2017.


'Marta Ferrusola fan de Tarradellas', La Vanguardia, 24 d'octubre de 2017.


Descarga
«Les anteriors proclames de l'Estat Català», diari Ara, 10 d'octubre de 2017, p.8
Ara 10.10.2017.pdf
Documento Adobe Acrobat 210.4 KB

«La Barcelona de Puig i Cadafalch», Sàpiens, n.187, 2017: 24-32
Trobem l'agenda personal del genial arquitecte i polític. L'historiador Joan Esculies ha localitzat a l'Arxiu Nacional de Catalunya un document fins ara mai vist: la llibreta de contactes de qui va ser president de la Mancomunitat entre el 1917 i el 1924. Aquesta troballa ens permet fer una recreació literària de la Barcelona benestant de fa un segle.
I aquí teniu el mapa INTERACTIU

«Entre l'esperança i la incògnita. L'interès català per les revolucions russes», Sàpiens, n.178, 2017:42-47

 

 Els esclats revolucionaris que visqué Rússia l'any 1917 van generar una gran expectació a tot el món, i especialment intensa en la Catalunya convulsa d'aquells temps. Totes les forces polítiques, des dels partits d'esquerres fins als conservadors, passant per independentistes i anarcosindicalistes, van fer la translació a la dinàmica espanyola de la desaparició del tsar i el triomf bolxevic.


Descarga
'El sobiranisme homenatja MacSwiney, màrtir irlandès', Ara, 5 de març de 2016, p.15
Ara 05.03.2016.pdf
Documento Adobe Acrobat 86.2 KB

'La història del medalló de la presidènca de la Generalitat', 12 de gener de 2016, diari Ara.


 El relat inèdit de Francesc Farreras Duran sobre la successió de Macià. Companys: "Em seguen l'herba sota els peus. Busquen un altre candidat!", Regio7, 31 de desembre de 2015, p.38-39.

Descarga
Regio7 31.12.2015.pdf
Documento Adobe Acrobat 2.8 MB

Descarga
'Els processos independentistes', Ara, 7-26 de setembre de 2015 (18 articles)
Processos Independentistes 07-26.09.2015
Documento Adobe Acrobat 3.2 MB

Descarga
«Els gironins d'Estat Català i les fugides de Macià», Revista de Girona, n.292, setembre-octubre 2015, p.78-79.
Revista Girona.pdf
Documento Adobe Acrobat 785.0 KB

Descarga
'El catalanisme, un segle buscant la unitat perfecta', Ara, 12 de juliol de 2015, p.6
Ara 12.07.2015.pdf
Documento Adobe Acrobat 126.2 KB

Descarga
'Quanta unitat cal per assolir la independència?', Ara, 19 d'octubre de 2014, p.12-13
Ara 19.10.2014.pdf
Documento Adobe Acrobat 258.4 KB

«Vallesans a la Gran Guerra», Revista Vallesos, n.8, 2014: 142-143


Descarga
'L'ombra del 6 d'octubre sobre el 9N', Ara, 6 d'octubre de 2014, p.10
Ara 06.10. 2014.pdf
Documento Adobe Acrobat 95.3 KB

Descarga
'Maldecaps dels fills dels Molt Honorables', Ara, 10 d'agost de 2014, p.10
ARA 10.08.2014.pdf
Documento Adobe Acrobat 94.8 KB

'Catalans a les trinxeres', Sàpiens, 143, Juny 2014, pp.46-54

L'aventura dels voluntaris catalans que es van allistar a la Legió Estrangera. Tot i la neutralitat de l'Estat espanyol en el conflicte, nombrosos catalans van decidir combatre-hi. Quants eren? Per qui lluitaven? Qui els esperonava i els enviava ajuda des de Catalunya? Us desvelem alguns dels enigmes que envolten un dels episodis més desconeguts de la nostra història bèl·lica.


Descarga
'Macià, el paradigma dels conversos a l'independentisme', Ara, 25 de desembre de 2013, p.12
Macià paradigma.pdf
Documento Adobe Acrobat 114.4 KB

Descarga
'Mirades sèrbies cap al procés català: entre la comprensió i el recel', Ara, 8 de desembre de 2013, p.16
Mirades Sèrbies J.Esculies Ara 08.12.201
Documento Adobe Acrobat 113.0 KB

Francesc Macià, el cavaller de l'ideal
Sàpiens, 121, setembre 2012
Malgrat les turbulències de la política espanyola del primer terç del segle passat, Macià va ser capaç de guanyar les eleccions i de proclamar la República Catalana el 14 d'abril del 1931. Aquest militar i polític compromès amb la terra somiava en la llibertat i el progrés per al poble català. Tot i que no va aconseguir la seva fita, ha esdevingut un dels referents simbòlics del catalanisme.

Els fets de Maig del 1937

Sàpiens 116, maig 2012

[Assessorament de l'historiador Andreu Mayayo]

Durant la primavera del 1937, les forces del bàndol republicà a Catalunya van enfrontar-se entre si. La contesa, que fou resultat de desavinences llargament covades, ha esdevingut un dels episodis més polèmics i difícils d'entendre de la guerra civil.

Descarga
Reportatge Flandes i Escòcia, Miralls o miratges?, Ara, 11 de febrer de 2012
Ara Flandes o Escòcia.pdf
Documento Adobe Acrobat 496.7 KB

Descarga
Reportatge Les absoltes de Macià, La Vanguardia, 25 de desembre de 2011
lvg201112250221lb.pdf
Documento Adobe Acrobat 280.7 KB

Descarga
Reportatge 40 anys de l'Assemblea de Catalunya, Ara, 7 de novembre de 2011
Assemblea 40 anys.pdf
Documento Adobe Acrobat 176.2 KB

L'origen de la Diada
Sàpiens 108, setembre 2011
[Basat en la recerca de l'historiador Pere Anguera]
Des de la primera ofrena floral del 1894, la Diada s'ha anat emmotllant a les circumstàncies del segle XX. La idea d'establir una data per reivindicar i consolidar el sentiment nacional va sorgir a Catalunya en el darrer quart del segle XIX.

"És impossible controlar la imatge que projecta una nació"

Entrevista a David McKie, catedràtic de Gestió de la Comunicació a la Universitat de Waikato, Nova Zelanda. Autor de diversos llibres sobre relacions públiques, com Reconfiguring public relations: Ecology, equity and enterprise (2007).


Descarga
Reportatge 75 anys de la història del PSUC, Ara, 30 d'agost de 2011
PSUC 75 anys.pdf
Documento Adobe Acrobat 197.1 KB

"Una Catalunya independent podria ser tan viable econòmicament com qualsevol altre país" 

Entrevista a Enrico Spolaore, catedràtic d'Economia a la Tufts University (Mass., Estats Units). Co-autor de The Size of Nations (2003). Recentment ha participat en el seminari internacional 'Les Petites Nacions en un Context de Crisi', organitzat per la UOC i la Fund. CatDem.


Descarga
Bagencs a la Gran Guerra, Regió 7, 14 de maig de 2011
A partir de les cartes inèdites dels voluntaris catalans que van lluitar a la Primera Guerra Mundial
Bagencs a la Gran Guerra.pdf
Documento Adobe Acrobat 1.9 MB

Qui va matar Joan Prim?
Sàpiens, n.103, maig 2011
[Assessorament de l'historiador Manel Risques]
El general Joan Prim va ser un dels personatges més populars del segle XIX. Les seves gestes militars van encimbellar-lo a la categoria d'heroi, mentre que les seves conspiracions van rebaixar-lo a la de traïdor. El reusenc va ser assassinat en el moment àlgid de la seva trajectòria, quan era el president del Consell de Ministres de l'Estat.

Descarga
Relat de la Proclamació de la República, La Vanguardia, 14 d'abril de 2011
A partir de les notes inèdites de Joan Alavedra, periodista i secretari de Macià i Companys
lvg201104140141lb.pdf
Documento Adobe Acrobat 252.0 KB

Descarga
Anàlisi de la Proclama de la República, Ara, 14 d'abril de 2011
ara.pdf
Documento Adobe Acrobat 332.8 KB

Einstein a Catalunya

Sàpiens, n.101, març 2011

Albert Einstein va passar una setmana a Barcelona convidat per la Mancomunitat al principi del segle XX. A banda de donar conferències sobre la teoria de la relativitat, el científic va visitar el monestir de Poblet i el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.


Descarga
L'Embalsamament de Macià, Ara, 25 de desembre de 2010
Dos testimonis inèdits descriuen la preparació del funeral del president.
Ara.pdf
Documento Adobe Acrobat 337.4 KB

Scotland Yard a Barcelona
Sàpiens, n.99, gener 2011
[Assessorament de l'historiador Manel Risques]
L'any 1907 l'Ajuntament i la Diputació van contractar un inspector retirat del cos de policia britànic per descobrir qui hi havia rere els atemptats que tenien atemorida tota la ciutat. L'agent londinenc, però, va acabar convertint-se en el protagonista d'una comèdia negra en què res ni ningú era allò que semblava.

Catalans contra mohicans
Sàpiens, n.98, desembre 2010
[Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]
El regiment Royal Roussillon, format en part per soldats de la Catalunya del Nord, va tenir un paper important en la guerra que va enfrontar francesos i britànics pel domini de Nova França en el segle XVIII. Els catalans van ser presents en el setge del fort William Henry, l'episodi central de la novel·la 'El darrer dels mohicans'.

Somnis i malsons d'un president
Sàpiens, n.96, octubre 2010
[Assessorament dels historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Lluís Duran]
L'adveniment de la República i l'estira-i-arronsa amb Madrid.Després de proclamar la República, Companys serà governador civil de Barcelona, diputat a les Corts i al Parlament, president de la cambra catalana i ministre de Marina abans de rellevar Macià en la presidència de la Generalitat. Després passarà per la presó i en sortirà convertit en heroi.

"La independència ja es veu com una opció de futur"

Entrevista a Montserrat Guibernau, doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge i catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. Ha publicat recentment La identitat de les nacions (Dèria editors, 2010).

 


Sacrifici de sang irlandès

Sàpiens, n.91, maig 2010, pp.48-53

[Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

L'abril de 1916 el nacionalisme irlandès radical va enfrontar-se a l'Exèrcit britànic als carrers de Dublín. Després d'una setmana de combats, Págraig Pearse i els altres impulsors de la insurrecció van rendir-se i van ser executats. El seu intent que la resta d'irlandesos els seguissin en la revolta per la independència va fracassar. Però de debò va fracassar?


Els precedents de les consultes sobiranistes

Sàpiens, n.91, maig 2010, pp.58-61

[Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

L'onada de consultes sobre la independència de Catalunya celebrades en molts municipis catalans ha aixecat expectació i s'ha presentat com un fet sense precedents. En realitat, però, la convocatòria al marge del poder de plebiscits sense validesa legal per valorar un determinat grau d'autonomia o l'adhesió a un règim polític ha tingut lloc a Catalunya almenys en tres ocasions durant el segle XX.


Guanyador del Premi Jacint Carrió de Memòria Històrica 2009 pel reportatge 'Bagencs a la Gran Guerra', atorgat en el marc dels Premis Lacetània convocats per Òmnium Cultural Bages


Un bisbe contra Manresa,

Sàpiens, n.88, febrer 2010

A mitjan segle XIV, la sequera va dur Manresa a construir un canal per dur aigua del Llobregat a la ciutat. El bisbe de Vic va oposar-se al transvasament i va excomunicar als manresans. Per què? La llegenda diu que només un miracle va permetre acabar l'obra hidràulica més important de la baixa edat mitjana a Catalunya.


I els gitanos van arribar a Europa,

Sàpiens, n.87, gener de 2010

A mitjan segle XV, la majoria de territoris europeus ja estaven familiaritzats amb la presència de gitanos. La corona d'Aragó no n'era una excepció. Durant tres segles, els successius monarques van legislar per posar fi a la diferència que representaven. Més de dos-cents cinquanta decrets no ho van aconseguir.


Quan els hongaresos van atacar Catalunya, Sàpiens, n.86, desembre de 2009
A mitjan segle X, més de dos mil cavallers hongaresos van penetrar a la Marca Hispànica, camí d’Al-Andalus, saquejant tot allò que trobaven al seu pas. La seva presència, lluny de ser una incursió capriciosa, s’englobava en les disputes entre el regne d’Itàlia i el califat de Còrdova.


El magnetisme de l'Avi, -Especial Francesc Macià-, Sàpiens, n.84, octubre de 2009, pp.49-54 [Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

A partir del ressò aconseguit amb els fracassats fets de Prats de Molló, la popularitat de Macià no para de crèixer. Fins a la seva mort, el Nadal de 1933, ja convertit en President de la Generalitat de Catalunya, les masses li faran costat. Davant la seva trajectòria polièdrica, cadascú veurà en la figura de l'Avi, allò que hi desitgi veure.


Descarga
Independència frustrada (I), Avui, 11 de gener de 2009
Separatistes catalans van demanar la independència de Catalunya a la Conferència de Pau de París de 1919. Documents inèdits dels National Archives britànics i de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Avui (1).pdf
Documento Adobe Acrobat 319.0 KB
Descarga
Independència frustrada (II), Avui, 11 de gener de 2009
Avui (2).pdf
Documento Adobe Acrobat 347.5 KB

Descarga
La primera bandera estelada (I), Avui, 11 de setembre de 2008
La Unió Catalanista la va fer onejar l’11 de setembre de 1915 a Barcelona.
Avui (1).pdf
Documento Adobe Acrobat 303.3 KB
Descarga
La primera bandera estelada (II), Avui, 12 de setembre de 2008
El doctor i diputat Joan Solé i Pla va amagar la bandera en el doble fons d’un moble que hi havia a casa seva.
Avui (2).pdf
Documento Adobe Acrobat 292.8 KB

Descarga
«Les dues fòbies de Lluís Companys», El País (Quadern), 12 de juny de 2008, p.6
Un retrat inèdit fet pel metge i diputat Joan Solé i Pla s’afegeix a la discussió sobre la personalitat del President.
2008.06.12 EP p.6.pdf
Documento Adobe Acrobat 228.3 KB

Descarga
El preu de l'imaginari a Irlanda del Nord, Avui, 3 d'abril de 2007
Avui.IrlandaNord.pdf
Documento Adobe Acrobat 198.5 KB

Descarga
Adéu a Escòcia?, Avui, 5 de febrer de 2007
Avui.Escocia.pdf
Documento Adobe Acrobat 206.0 KB