La gata viu una vida plàcida i segura en un pis. Quan sembla que aquest serà el seu destí, es converteix en una nosa. A partir d’aquest moment, tot canvia, tindrà nous amos i noves llars fins a veure’s abocada al carrer. Per fi és lliure, però ara haurà de lluitar per sobreviure. L’adaptació al nou context la durà a viure situacions desesperades i a conèixer els habitants de la urbanització de l’extraradi de Barcelona per on es mou, fins que aconsegueixi allò que busca.
Un segle després, Joan Esculies capgira la història clàssica de Jack London, La crida del bosc, i substitueix un gos a la muntanya per una gata enfrontada a un entorn urbà. La vida de la protagonista ens situa davant del gran dilema dels nostres dies. ¿Què ens poden dir les aventures d’una gata sobre la nostra recerca de seguretat i els desigs de llibertat?
"La virtut de Joan Esculies és que evita la temptació de magnificar el caire al·legòric de les peripècies que ha d'entomar la gata com a indigent enmig d'altres gats de carrer com ella, i que converteix el seu periple urbà en una eopopeia agresta plena d'audàcia, meravelles i terrors que es llegeix amb un goig enorme, com si l'autor posseís el portentós enigma de la capacitat de contar"
(Ponç Puigdevall, El País)
"Amb una prosa neta, sense ornaments innnecessaris, i un sentit de l'humor dosificat, La gata, aconsegueix allò que només les bones novel·les saben fer: parlar-nos de nosaltres mateixos sense utilitzar-nos com a personatges. I ho fas des d'una mirada baixa, arran de terra, que observa el món amb una lucidesa incòmoda, i justament per això, memorable"
(Anna Carreras, Núvol)
"Un veí ben estrany és una novel·la per fer-se preguntes. Cedeix al lector què pensar en cada moment i com es posiciona respecte de la veu narrativa, primera persona d'un personatge amb inquietuds que semblen sorgides del telenotícies. La gata, no s'aparta d'aquesta realitat i de les pors que genera"
(Joaquim Noguero, El Pou)
Quan el senyor Folch creu que morirà havent-ho vist tot, un veí nou arriba a la urbanització de l’extraradi de Barcelona on viu. Per mitjà de les visites que li fa, el vell solitari prova d’esbrinar qui és el jove desconegut.
Mentre l’assassinat d’un noi per un immigrant trasbalsa l’estabilitat del poble i altera la pau del carrer, Folch desgrana allò que en sap, de les seves esperances, desigs, pors i frustracions. I requereix l’ajut del lector per esbrinar qui és en realitat l’estrany i si ell té alguna responsabilitat en allò que passa.
Amb ressons del realisme americà, Joan Esculies ens ofereix un retrat actual i urbà d’una societat canviant, fragmentada i saturada emocionalment. En la seva novel·la la ficció no és un artifici, es posa al servei de la realitat per construir l’imaginari que ens permet reconèixer-nos en un temps que sembla escolar-se sense control.
"Seriosa, directa, omple un buit i fa pensar"
(Julià Guillamon, La Vanguardia-Cultura/s)
"Una novel·la de mirada social, amb un punt polèmic que la fa molt apropiada per als clubs de lectura"
(Adolf Bertran, L'irradiador, iCat)
"Presenta un món actual amb una precisió quirúrgica que descriu una societat dividida i frustrada en un context d'auge de populismes antiimmigració"
(Emma Granyer, Vilaweb)
"Un bon treball d'entrar en la ment d'ambdós personatges, i recrea a la perfecció la mentalitat de nosaltres contra ells"
(Martí Costa Prat, Núvol)
"La versemblança dels fets, que els lectors poden reconèixer i, per tant, sentir-se interpel·lats, és tan valenta per l'exposició del tema espinós, que crema socialment i moralment, com per la forma que pren la narració"
(Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari)
L'esperada biografia que redefinirà la personalitat humana i política de Tarradellas, un president que cadascú ha interpretat a la seva manera.
«Un viaje oceánico por la historia del siglo XX catalán y español a través de la vida del president Tarradellas. He estado nadando en tal océano durante una intensa semana y estoy entusiasmado. No es una apología del president, sino un relato muy preciso de sus luces y sombras».
(Antoni Puigverd, La Vanguardia)
«La obra no tiene desperdicio. Rescata la esencia de un personaje que a veces se reivindica desde un cierto desconocimiento»
(Màrius Carol, La Vanguardia)
«Con notable afán de rigor e imparcialidad, brillante y exhaustiva»
(Lluís Basset, El País, Catalunya)
«En la historiografía de nuestro siglo XX será un libro importante. Apabullante»
(Jordi Amat, El País-Babelia)
«Una font incalculable d'informacions sobre les interioritats de la política catalana del segle XX»
(Jaume Claret, El País-Quadern)
«Monumental»
(Ignasi Aragay, Ara)
«Imprescindible»
(Sergi Doria, ABC)
«Un libro muy interesante que explica las claves de la Catalunya de hoy.
Una documentación brutal, hasta el más mínimo detalle.
Un gran trabajo de investigación»
(Pilar Eyre)
«Amb vocació de canònic i definitiu»
(Joan Rovira, El Món)
«Magnífica. Més de mil pàgines d'una recerca exhaustiva, exigent i ponderada»
(Joan M. Tresserras, Nació Digital)
«Magnífica i ingent, una clara reivindicació de la política, a través del repàs exhaustiu de la figura, de la personalitat i l'acció política»
(Joan Marcet, Diari de Sabadell)
Irish Realpolitik versus Catalan Idealism: The Propaganda Campaign of Terence MacSwiney's Hunger Strike, Nationalities Papers, 2026, p.1-19
Jordi Erín, the Irish Political Influence on Catalan Nationalism Through Theatre, Cultural and Social History, 2026, p.1-15
Jóvenes, catalanistas, separatistas, republicanos y obreristas: un perfil del exilio catalán de 1934, Rubrica Contemporanea, vol. XIV, (2025)31, p.195-213
The French government's migration policy in response to the forgotten Spanish religious exile of 1931, Immigrants & Minorities, 2025, p.1-26
US engagement with Catalan Nationalism in the aftermath of World War One, Atlantic Studies, 2025, p.1-15
The Catalan Separatist Interest in Serbia during the First World War (1914–1919), Journal Istorija 20.veka (History of the 20th Century), Institute for Contemporary History, Belgrade (Serbia), Vol. XLIII, 2/2025, p.287–308
The French exile of Alejandro Lerroux and his relationship with Francesc Ferrer Guàrdia (1908-1909), Journal of Iberian and Latin American Studies, Maig 2025, p.1-16.
Nikolai Bobrikov's murder in the Catalan Separatist Theatre, National Identities, Febrer, 2024, n.26, p.1-17.
The Catalan separatist insurrection armament of 1926 in the shadow of the Irish armed decade, Small Wars & Insurgencies, 2024, 1-24.
Griffith or De Valera? The Split of Catalan Nationalism in the Face of the Irish Civil War, Nationalities Papers, 2023, 1-18
«El catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931)», Hispania Nova, 2022 (20), 27-56
NOTA:
La Viquipèdia no és una font d'informació fiable. Useu, si us plau, per a l'elaboració de perfils, referències, etcètera, la informació d'aquest web.
La Wikipedia no es una fuente de información fiable. Usen, por favor, para elaborar perfiles, referencias, etcétera, la información de la presente web.
«Barcelona, refugi de criminals marsellesos col·laboracionistes amb els nazis», La Vanguardia, 9 de juny de 2026
«Retorn a la Catalunya-ciutat», La Vanguardia, 22 de maig de 2025
«El deute mexicà», La Vanguardia, 10 de maig de 2026
«El vot dual ultra», La Vanguardia, 8 de maig de 2026
«La fractura entre Florenci i Jordi Pujol surt a la llum», La Vanguardia, 3 de maig de 2026
«El trofeu», La Vanguardia, 24 d'abril de 2026
«Dos-cents anys d'història digitalitzada i en obert», La Vanguardia, 15 d'abril de 2026.
«El llibre oblidat d'un periodista noruec sobre l'inici de la Segona República (i que va entrevista Macià, Cambó, Lerroux i Maura a l'abril de 1931)», La Vanguardia, 12 d'abril de 2026
«De Franco a Rufián», La Vanguardia, 10 d'abril de 2026
«¿Fracassarem millor?», La Vanguardia, 28 de març de 2026
«La història soc jo», La Vanguardia, 27 de març de 2026
«Cop a la Unió», La Vanguardia, 13 de març de 2026
«Coloma Gallegos, excapitá general de Catalunya, disposat a sumar-se al cop del 23F», La Vanguardia, 27 de febrer de 2026
«Desclasificar secrets per protegir l'estat», La Vanguardia, 26 de febrer de 2026
«Les bombes secretes de Mussolini. Una campanya d'atemptats a França va afavorir als rebels a la Guerra Civil», La Vanguardia, 25 de febrer de 2026
«Això d'en Rufián», La Vanguardia, 13 de febrer de 2026
«Catalanisme, l'avantguarda», La Vanguardia, 16 de gener de 2026
«França va témer la unió de Catalunya i Occitània en els anys 30», La Vanguardia, 13 de gener de 2025
«Bombolles polítiques», La Vanguardia, 2 de gener de 2026
«La moral de PSOE i PP», La Vanguardia, 19 de desembre de 2025
«Pujol i Aliança», La Vanguardia, 5 de desembre de 2025
«Evadint capitals a Suïssa», La Vanguardia, 29 de novembre de 2025
«Les victòries d'Ernest Lluch», La Vanguardia, 21 de novembre de 2025
«¿Cinquanta anys no són res?», La Vanguardia, especial 50 anys mort de Franco, 20 de novembre de 2025
«Mamdani i Obama, fills de Kennedy», La Vanguardia, 7 de novembre de 2025
«La via catalanista», La Vanguardia, 24 d'octubre de 2025
«El negoci dels cavalls pura sang a l'exili de la Guerra Civil», La Vanguardia, 19 d'octubre de 2025
«Mercadejar la pau per un Nobel», La Vanguardia, 10 d'octubre de 2025
«Els nazis i l'alcalde», La Vanguardia, 4 d'octubre de 2025
«No parleu de política», La Vanguardia, 26 de setembre de 2025
«Baixar a Barcelona», La Vanguardia, 12 de setembre de 2025
«Franco investigó a Diego Rivera», La Vanguardia, 17 d'agost de 2025
«El futur és a LA», La Vanguardia, 29 d'agost de 2025
«Els darrers dies de Primo de Rivera», La Vanguardia, 6 d'agost de 2025
«La venjança dels treballadors de La Canadenca», La Vanguardia, 29 de juny de 2025
«Qui són els altres catalans?», La Vanguardia, 1 de juny de 2025
«Un menorquí a l'assassinat de Lincoln», La Vanguardia, 30 d'abril de 2025
«Maragall i Rubert de Ventós, els anys joves», La Vanguardia (Culturas), 19 d'abril de 2025
«La substitució dels maquinistes», La Vanguardia, 30 de març de 2025
«Sis mil homes contra la República. Documentat un complot monàrquic del comte de Montseny de 1931», La Vanguardia, 5 de març de 2025
«Els nazis contra Pau Casals», La Vanguardia, 30 de gener de 2025
«Quan Nosferatu va aterrir Barcelona», La Vanguardia, 24 de desembre de 2024
«El germen de Convergència», La Vanguardia, 17 de novembre de 2024
«Macià va comprar els fusells de Prats de Molló a antiqüaris», La Vanguardia, 1 de novembre de 2024
«Pau Casals, tres vegades a prop del Nobel de la Pau», La Vanguardia, 20 d'octubre de 2024
«Els ponts trumpistes de Madison», La Vanguardia, 20 d'octubre de 2024
«Les oblidades dels fets d'octubre», La Vanguardia, 6 d'octubre de 2024
«El govern irlandès va espiar Carles Riba», La Vanguardia, 22 d'agost de 2024
«Atemptar al funeral d'Àngel Guimerà», La Vanguardia, 18 de juliol de 2024
«Lerroux va fugir amb barca de rems l'estiu de 1917», La Vanguardia, 28 de juny de 2024.
«Ricard Nixon va buscar el suport de Pau Casals per a ser president», La Vanguardia, 3 de juny de 2024
«Estat Català, 1922-1931: el partit-moviment independentista que va contribuir al naixement d'ERC», Eines, gener 2023, 45, p.101-109.
