La gata viu una vida plàcida i segura en un pis. Quan sembla que aquest serà el seu destí, es converteix en una nosa. A partir d’aquest moment, tot canvia, tindrà nous amos i noves llars fins a veure’s abocada al carrer. Per fi és lliure, però ara haurà de lluitar per sobreviure. L’adaptació al nou context la durà a viure situacions desesperades i a conèixer els habitants de la urbanització de l’extraradi de Barcelona per on es mou, fins que aconsegueixi allò que busca.

Un segle després, Joan Esculies capgira la història clàssica de Jack London, La crida del bosc, i substitueix un gos a la muntanya per una gata enfrontada a un entorn urbà. La vida de la protagonista ens situa davant del gran dilema dels nostres dies. ¿Què ens poden dir les aventures d’una gata sobre la nostra recerca de seguretat i els desigs de llibertat?

"La virtut de Joan Esculies és que evita la temptació de magnificar el caire al·legòric de les peripècies que ha d'entomar la gata com a indigent enmig d'altres gats de carrer com ella, i que converteix el seu periple urbà en una eopopeia agresta plena d'audàcia, meravelles i terrors que es llegeix amb un goig enorme, com si l'autor posseís el portentós enigma de la capacitat de contar"

(Ponç Puigdevall, El País)

"Amb una prosa neta, sense ornaments innnecessaris, i un sentit de l'humor dosificat, La gata, aconsegueix allò que només les bones novel·les saben fer: parlar-nos de nosaltres mateixos sense utilitzar-nos com a personatges. I ho fas des d'una mirada baixa, arran de terra, que observa el món amb una lucidesa incòmoda, i justament per això, memorable"

(Anna Carreras, Núvol)

"Un veí ben estrany és una novel·la per fer-se preguntes. Cedeix al lector què pensar en cada moment i com es posiciona respecte de la veu narrativa, primera persona d'un personatge amb inquietuds que semblen sorgides del telenotícies. La gata, no s'aparta d'aquesta realitat i de les pors que genera"

(Joaquim Noguero, El Pou)

Quan el senyor Folch creu que morirà havent-ho vist tot, un veí nou arriba a la urbanització de l’extraradi de Barcelona on viu. Per mitjà de les visites que li fa, el vell solitari prova d’esbrinar qui és el jove desconegut.

Mentre l’assassinat d’un noi per un immigrant trasbalsa l’estabilitat del poble i altera la pau del carrer, Folch desgrana allò que en sap, de les seves esperances, desigs, pors i frustracions. I requereix l’ajut del lector per esbrinar qui és en realitat l’estrany i si ell té alguna responsabilitat en allò que passa.

Amb ressons del realisme americà, Joan Esculies ens ofereix un retrat actual i urbà d’una societat canviant, fragmentada i saturada emocionalment. En la seva novel·la la ficció no és un artifici, es posa al servei de la realitat per construir l’imaginari que ens permet reconèixer-nos en un temps que sembla escolar-se sense control.

"Seriosa, directa, omple un buit i fa pensar"

(Julià Guillamon, La Vanguardia-Cultura/s)

"Una novel·la de mirada social, amb un punt polèmic que la fa molt apropiada per als clubs de lectura"

(Adolf Bertran, L'irradiador, iCat)

"Presenta un món actual amb una precisió quirúrgica que descriu una  societat dividida i frustrada en un context d'auge de populismes antiimmigració"

(Emma Granyer, Vilaweb)

"Un bon treball d'entrar en la ment d'ambdós personatges, i recrea a la perfecció la mentalitat de nosaltres contra ells"

(Martí Costa Prat, Núvol)

"La versemblança dels fets, que els lectors poden reconèixer i, per tant, sentir-se interpel·lats, és tan valenta per l'exposició del tema espinós, que crema socialment i moralment, com per la forma que pren la narració"

(Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari)

Irish Realpolitik versus Catalan Idealism: The Propaganda Campaign of Terence MacSwiney's Hunger Strike, Nationalities Papers, 2026, p.1-19

Jordi Erín, the Irish Political Influence on Catalan Nationalism Through Theatre, Cultural and Social History, 2026, p.1-15

Jóvenes, catalanistas, separatistas, republicanos y obreristas: un perfil del exilio catalán de 1934, Rubrica Contemporanea, vol. XIV, (2025)31, p.195-213

The French government's migration policy in response to the forgotten Spanish religious exile of 1931, Immigrants & Minorities, 2025, p.1-26

US engagement with Catalan Nationalism in the aftermath of World War One, Atlantic Studies, 2025, p.1-15

The Catalan Separatist Interest in Serbia during the First World War (1914–1919), Journal Istorija 20.veka (History of the 20th Century), Institute for Contemporary History, Belgrade (Serbia), Vol. XLIII, 2/2025, p.287–308

The French exile of Alejandro Lerroux and his relationship with Francesc Ferrer Guàrdia (1908-1909), Journal of Iberian and Latin American Studies, Maig 2025, p.1-16.

Nikolai Bobrikov's murder in the Catalan Separatist Theatre, National Identities, Febrer, 2024, n.26, p.1-17.

The Catalan separatist insurrection armament of 1926 in the shadow of the Irish armed decade, Small Wars & Insurgencies, 2024, 1-24.

Griffith or De Valera? The Split of Catalan Nationalism in the Face of the Irish Civil War, Nationalities Papers, 2023, 1-18

«El catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931)», Hispania Nova, 2022 (20), 27-56