Via fora, lladres! El separatisme català i el teatre patriòtic
Per què el separatisme català va aparèixer i va començar a organitzar-se durant els anys de la Primera Guerra Mundial? Per què molts dels nostres avis formaven part de l’estol dels primers nacionalistes catalans radicals? Qui eren? I a què es dedicaven? Alhora, quins motius hi havia rere les batusses amb els nuclis espanyolistes barcelonins?
Les entitats del catalanisme promovien ballades de sardanes, excursions, actes de beneficència, homenatges patriòtics i mítings polítics, però també programaven obres de teatre, algunes de les quals de caire patriòtic. Quines eren? I per què se n’escollien unes i no unes altres? Com van influir en la creació de l’imaginari separatista?
Amb una aproximació detallada i molt amena a l’inici del segle xx català i a les obres de teatre d’aquell moment, aquest llibre dóna resposta a totes aquestes qüestions. Traça els antecedents, l’aparició i l’organització del primer separatisme català i ofereix les claus per comprendre l’origen d’una ideologia que, un segle després, pren força.
Inclou les obres Mestre Oleguer i Joan Dalla d’Àngel Guimerà i Jordi Erín de Josep Burgas.
Altres obres comentades en el llibre:
Entrevista al programa l'Illa de Robinson d'El Punt Avui TV (min.30).
Ressenya de Víctor Alexandre a Lletres, 66, desembre 2014/gener 2015
Ressenya de Joan Tomàs Martínez Grimalt a Els Marges, 105, Hivern 2015, p.110-130
«Els llegats de Lluch», El País (Quadern), 19 de novembre de 2020, p.1-3.
«Catalanismo contra independentismo», El País (Catalunya), 16 de novembre de 2020, p.2
«Lluch, il·lustrat contra l'essencialisme», Serra d'Or, n.731, novembre 2020, pp.16-18.
«El Estado y nosotros», El País (Catalunya), 19 d'octubre de 2020, p.2
«Companys, descalç?», El País (Quadern), 14 d'octubre de 2020, p.1-3.
«El problema de Catalunya segons Josep Tarradellas», L'Avenç, octubre 2020, n.472, pp.46-49. Josep Tarradellas, explicitava una certa idea de Catalunya en un llarg text, molt influit per Vicens Vives i fins ara inèdit, a Marià Rubió Tudurí que va fer arribar a Anselmo Carretero.
Articles acadèmics i capítols de llibres
«Enric Prat de la Riba. Entre la nació i l'estat català» a Borja de Riquer (ed.) Vides catalanes que han fet història, Barcelona, Edicions 62, 2020, pp.615-621
«Catalanes en la Conferencia de París? La crudeza de la Realpolitik o cómo ni Wilson ni Clemenceau les hicieron el menor caso», con David Martínez Fiol y Josep Pich en J. Pich, D. Martínez Fiol i J. Sabater (eds) La paz intranquila. Los tratados de paz de la guerra que no acabó con todas las guerras (1918-1923), Ed. Bellaterra, 2020, pp.291-309.
«La cooperación catalano-lituana durante la Primera Guerra Mundial», con V. Petronis en E. Ucelay-Da Cal, X. M. Núñez Seixas, A. González Vilalta (2020) Patrias diversas. ¿Misma lucha? Alianzas transnacionales en el mundo de entreguerras (1912-1939), Ed. Bellaterra, 2020, pp.367-386.
«Joan Solé i Pla, el corresponsal ausente. La épica de la trinchera desde un café barcelonés» en X. Pla y F. Montero (eds.) En el teatro de la guerra. Cronistas hispánicos en la Primera Guerra Mundial, Granada, Comares, 2020, pp.285-302