Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys

La figura del doctor Joan Solé i Pla (1874-1950) ha romàs oculta als ulls dels historiadors i, de retruc, del públic en general, a causa del seu idealisme: durant l'etapa noucentista, perquè, fidel a la Unió Catalanista, va mantenir un apoliticisme rigorós; durant l'etapa republicana, perque, malgrat ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament, no va aspirar a càrrecs ni de partit ni de Govern.  Tanmateix, avui, seixanta anys després de la seva mort, retrobant el fil de la seva trajectòria i del seu vast llegat documental, el seu testimoni el converteix en un personatge valuós per comprendre els orígens i |'evolució del nacionalisme català, sobretot de la seva vessant més intransigent.

Amic inseparable de Pere Aldavert i Àngel Guimerà, Solé i Pla que, per edat, pertanyia a la generació dels catalanistes que entrarien en el joc electoral, va esdevenir una figura inclassificable i original en el món barceloní de principis de segle xx: un romàntic amb tints modernistes enmig de l`eclosió del noucentisme. Un metge que, apassionat de la botànica, combinava la medicina tradicional amb l'homeopatia. Durant la Primera Guerra Mundial, va contribuir a crear el mite dels 12.000 voluntaris catalans allistats a la Legió estrangera francesa.

Escollit diputat, Solé i Pla va romandre fidel a Macià i, a partir ďaleshores, va viure les tensions en el si ďERC. D'aquest període, el seu és un dels testimonis escrits més durs contra Lluís Companys. Ara bé, Solé i Pla també va ser crític amb Josep Tarradellas i amb aquells qui, al seu parer, ocupaven càrrecs al Govern de la Generalitat sense tenir la formació adequada. Durant la Guerra Civil, va destacar en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l'alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Però també és valuosa la seva narració ďepisodis obscurs com els viatges a França per comprar armes per a Estat Català.

Queixós de la gestió del president del Parlament, Josep Irla, en el moment de l'evacuació de Barcelona al gener de 1939, Solé i Pla es va exiliar a Colòmbia. Allí va viure el darrer decenni de la seva vida enyorat de Catalunya, enmig ďun carteig incessant amb els dirigents i intellectuals de les comunitats catalanes d'Amèrica, i, sobretot, amb Carles Pi i Sunyer. Aquesta biografia recorre la trajectòria ďaquest polític, però va més enllà. Obre noves perspectives en els orígens i l'evolució del nacionalisme radical català, sovint massa simplificat per manca ďestudis biogràfics que el text següent vol contribuir a eixamplar.


Pel·lícula de la visita de Joan Solé i Pla al front de Verdun de la Primera Guerra Mundial, desembre de 1917


Ressenyes

Download
Serra d'Or, Jordi Llorens, octubre 2012
Serra d'Or.pdf
Adobe Acrobat Document 851.6 KB

El Punt-Avui, Xavier Serrahima, 5 de gener de 2012

Fidelitat infrangible

Download
Serra d'Or, F.A., desembre 2011
Serrador.pdf
Adobe Acrobat Document 576.9 KB
Download
Regió 7, Llorenç Capdevila, 24 de desembre de 2011
Regio7.pdf
Adobe Acrobat Document 118.8 KB
Download
La Vanguardia, Jordi Amat, 14 de desembre de 2011
LaVanguardia.pdf
Adobe Acrobat Document 130.6 KB
Download
La Vanguardia, Núria Escur, 14 de novembre de 2011 (cat)
La Vanguardia cat.pdf
Adobe Acrobat Document 890.3 KB
Download
La Vanguardia, Núria Escur, 14 de novembre de 2011 (cast)
La Vanguardia cast.pdf
Adobe Acrobat Document 805.2 KB
Download
Regió 7, Toni Mata, 10 de novembre de 2011
Regio7.pdf
Adobe Acrobat Document 405.6 KB
Download
Vilaweb, 31 d'octubre de 2011
Vilaweb.pdf
Adobe Acrobat Document 284.6 KB
Download
Ara, Jaume Claret, 12 d'octubre de 2011
Ara.pdf
Adobe Acrobat Document 66.5 KB
Download
Ara, Sílvia Marimon, 2 d'octubre de 2011
Ara.pdf
Adobe Acrobat Document 176.4 KB
Download
Sàpiens, octubre 2011
Sàpiens.pdf
Adobe Acrobat Document 238.5 KB
Download
El Temps, Lluís Bonada, 13 de setembre de 2011
El Temps.pdf
Adobe Acrobat Document 515.8 KB