Reportatges

Sacrifici de sang irlandès

Sàpiens, n.91, maig 2010, pp.48-53

[Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

L'abril de 1916 el nacionalisme irlandès radical va enfrontar-se a l'Exèrcit britànic als carrers de Dublín. Després d'una setmana de combats, Págraig Pearse i els altres impulsors de la insurrecció van rendir-se i van ser executats. El seu intent que la resta d'irlandesos els seguissin en la revolta per la independència va fracassar. Però de debò va fracassar?

Els precedents de les consultes sobiranistes

Sàpiens, n.91, maig 2010, pp.58-61

[Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

L'onada de consultes sobre la independència de Catalunya celebrades en molts municipis catalans ha aixecat expectació i s'ha presentat com un fet sense precedents. En realitat, però, la convocatòria al marge del poder de plebiscits sense validesa legal per valorar un determinat grau d'autonomia o l'adhesió a un règim polític ha tingut lloc a Catalunya almenys en tres ocasions durant el segle XX.

Guanyador del Premi Jacint Carrió de Memòria Històrica 2009 pel reportatge 'Bagencs a la Gran Guerra', atorgat en el marc dels Premis Lacetània convocats per Òmnium Cultural Bages

Un bisbe contra Manresa,

Sàpiens, n.88, febrer 2010

A mitjan segle XIV, la sequera va dur Manresa a construir un canal per dur aigua del Llobregat a la ciutat. El bisbe de Vic va oposar-se al transvasament i va excomunicar als manresans. Per què? La llegenda diu que només un miracle va permetre acabar l'obra hidràulica més important de la baixa edat mitjana a Catalunya.

I els gitanos van arribar a Europa,

Sàpiens, n.87, gener de 2010

A mitjan segle XV, la majoria de territoris europeus ja estaven familiaritzats amb la presència de gitanos. La corona d'Aragó no n'era una excepció. Durant tres segles, els successius monarques van legislar per posar fi a la diferència que representaven. Més de dos-cents cinquanta decrets no ho van aconseguir.

Quan els hongaresos van atacar Catalunya, Sàpiens, n.86, desembre de 2009
A mitjan segle X, més de dos mil cavallers hongaresos van penetrar a la Marca Hispànica, camí d’Al-Andalus, saquejant tot allò que trobaven al seu pas. La seva presència, lluny de ser una incursió capriciosa, s’englobava en les disputes entre el regne d’Itàlia i el califat de Còrdova.

El magnetisme de l'Avi, -Especial Francesc Macià-, Sàpiens, n.84, octubre de 2009, pp.49-54 [Assessorament de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal]

A partir del ressò aconseguit amb els fracassats fets de Prats de Molló, la popularitat de Macià no para de crèixer. Fins a la seva mort, el Nadal de 1933, ja convertit en President de la Generalitat de Catalunya, les masses li faran costat. Davant la seva trajectòria polièdrica, cadascú veurà en la figura de l'Avi, allò que hi desitgi veure.